Mitjançant l'anàlisi d'una selecció acurada d'edificis, el fil conductor d'aquest llibre ens va presentant els factors que varen incidir en el naixement i l'evolució de l'arquitectura de voltes al centre d'Itàlia, que esdevingué l'estil arquitectònic genuí de la Roma imperial. Juntament amb la descripció del desenvolupament de les tècniques constructives i de la gènesi d'un llenguatge arquitectònic propi que incorpora el vocabulari grec, es descobreix una correspondència entre aquest procés evolutiu i el curs dels esdeveniments que n'anaren marcant les pautes, des de l'expansió a Orient i l'origen de l'evergetisme, fins a l'adveniment del règim imperial, el gran incendi de Roma i la participació decisiva de diversos emperadors, com Neró i Hadrià. La mateixa ciutat de Roma proporcionaria l'escenari ideal d'aquest procés, en fer possible la construcció de grans edificis públics, com els Mercats de Traianus i les Termes de Caracal·la, que precisament incentivaren bona part de les innovacions tècniques i estètiques.