El llibre es basa en l'experiència adquirida en la pràctica personal en la gestió al llarg de més de 17 anys (1979-1996) i se centra de forma especial en el canvi de model de gestió d'una gran empresa de serveis ferroviaris, Renfe, vista des de l'òptica d'una persona que va tenir la responsabilitat de dirigir-la durant cinc anys (1991-1996). Els temes principals d'anàlisi i descripció són els següents: El primer tema estudia els canvis més significatius que s'han esdevingut en el sistema de relacions empresarials; amb aquesta finalitat s'analitzen els aspectes que es deriven de la descentralització de les grans empreses, el pas de les grans empreses unitàries o integrades a les organitzades en estructures flexibles que externalitzen les activitats derivades que no formen part del core business de la funció de l'empresa. Així mateix, s'explica de quina manera aquests nous sistemes es tradueixen en el que s'ha anomenat les arquitectures organizatives i es destaca la rellevància de les arquitectures en xarxa. El segon conté la descripció del nou model que es va aplicar a Renfe, que va comportar la redefinició de la seva missió i els seus objectius i l'orientació al mercat i als clients. Per a això es va dotar d'un sistema organitzatiu basat en la creació d'unitats de negoci, que funcionen com a empreses independents i tenen un sistema de comptabilitat propi que els permet conèixer la seva eficiència real. El nou model afavoreix l'evolució des d'esquemes fortament jerarquitzats cap a estils participatius basats en la responsabilitat. L'instrument principal per assolir una autèntica descentralització va ser la planificació estratègica, que en el llibre s'aborda tant des de la perspectiva teòrica i mitjançant les diverses opinions dels experts en la matèria, com des de la descripció del sistema aplicat a Renfe, que va ser la base del Contracte programa, que també s'estudia amb deteniment. També s'hi aprofundeixen dos aspectes concrets que van resultar decisius: les polítiques de motivació de les persones i la posada en pràctica d'un sistema complex de gestió de la qualitat, que va comportar la implantació del Model Europeu de Qualitat (EFQM) i de la certificació d'activitats mitjançant el model ISO. El treball porta a la conclusió que l'empresa analitzada va dur a terme un procés de modernització i transformació que en va canviar la imatge, de manera que va poder superar les actituds més ancestrals i convencionals en l'estil de gestió per passar del concepte de producció al de servei, de la millora tècnica a l'atenció als clients i de la jerarquia a la responsabilitat.