En la reflexió més antiga sobre l'elaboració del discurs, la de la retòrica clàssica, apareix la primera classificació dels discursos no literaris. Aristòtil distingeix tres gèneres discursius: el judicial, el deliberatiu i el demostratiu. Tanmateix, a partir de l'Edat Mitjana, aquesta divisió inicial queda abandonada i els gèneres es desplacen a la literatura. No és fins a l'últim quart del segle XX que es reprèn l'interès per l'activitat comunicativa, per l'ús del llenguatge i sorgeixen noves disciplines preocupades per disposar d'una classificació dels tipus de text o dels discursos que permetin comprendre les pràctiques comunicatives. Des d'aleshores, s'han anat succeint diverses propostes de classificació motivades pels diferents enfocaments sobre el discurs, el text i la diversitat discursiva. Segons l'orientació, alguns autors parlen de tipus i presenten tipologies, d'altres parlen de gèneres i uns altres de registres. Tot i les iniciatives per delimitar l'abast de cada una de les denominacions, encara no s'ha arribat a cap classificació definitiva. Malgrat tot, són molts els lingüistes que han optat per precisar i integrar cada una de les perspectives i consideren que, registres, gèneres i tipus són conceptes no excloents, que ens permeten enriquir el judici sobre la complexitat discursiva. En la reflexión más antigua sobre la elaboración del discurso, la de la retórica clásica, aparece la primera clasificación de los discursos no literarios. Aristóteles distingue tres géneros discursivos: el judicial , el deliberativo y el demostrativo. Sin embargo, a partir de la Edad Media, esta división inicial queda abandonada y los géneros se desplazan a la literatura. No es hasta el último cuarto del siglo XX que se retoma el interés por la actividad comunicativa, por el uso del lenguaje y surgen nuevas disciplinas preocupadas por disponer de una clasificación de los tipos de texto o de los discursos que permitan comprender las prácticas comunicativas. Desde entonces, se han ido sucediendo diversas propuestas de clasificación motivadas por los diferentes enfoques sobre el discurso, el texto y la diversidad discursiva. Según la orientación, algunos autores hablan de tipos y presentan tipologías, otros hablan de géneros y otros de registros. A pesar de las iniciativas para delimitar el alcance de cada una de las denominaciones, todavía no se ha llegado a ninguna clasificación definitiva. A pesar de todo, son muchos los lingüistas que han optado por precisar e integrar cada una de las perspectivas y consideran que, registros, géneros y tipos son conceptos no excluyentes, que nos permiten enriquecer el juicio sobre la complejidad discursiva. In the oldest reflection on the development of speech, in classical rhetoric, appears the first classification of non-literary discourses . However, from the Middle Ages , this initial division is abandoned and moving genres of literature. Not until the last quarter century that takes an interest in communicative activity, by the use of language and emerging new disciplines concerned with having a classification of types of text or discourse for understanding the communicative practices.