Resumen:
La majoria dels alumnes actuals del grau d’educació primària que esdevinguin mestres es jubilaran als voltants de l’any 2050. Aquest fet, i la constatació que vivim en una societat canviant, fa cada vegada més necessari esenvolupar la competència d’aprendre a aprendre, no només per ser un ensenyant competent, sinó també per afrontar la realitat amb tota la seva complexitat. Les exigències del pla Bolonya, els suggeriments del Lifelong Learning Programme 2007-2013 de la Comissió Europea i els nostres propis programes educatius, ja incorporen l’autoregulació dels aprenentatges com una de les fites a assolir en el procés d’ensenyament aprenentatge. En aquests context, la pràctica que presentem persegueix dos objectius: per una part dotar als alumnes de grau d’eines per a la seva autoregulació dels aprenentatges, i per altra, comprovar fins a quin punt la introducció de la coavaluació era acceptada per l’estudiantat del grau d’educació primària i si es reconeixien els beneficis de la funció reguladora de la coavaluació en el procés l’ensenyament aprenentatge, en especial en els aspectes que feien referència a la competència lingüística i la capacitat crítica.