Aquest treball sobre arquitectura per a l'ancianitat continua tenint vigència uns anys després de la seva realització, atès que el problema de l'habitatge per a l'ancianitat no fa més que créixer. Aquesta monografia inicia un camí de pautes de disseny. És a dir, uns estudis que aconsellen a l'arquitecte que ha de fer un tipus d'edifici determinat quines són les característiques formals i funcionals a les quals ha de donar resposta. Aquestes característiques específiques tenen el seu origen en la particular "cultura" que els usuaris tenen per la seva condició d'ancians, de presoners, d'infants, etc. Amb aquests estudis es vol demostrar la importància de les ciències socials per a l'arquitectura.