Nota:
Compartim la idea de Castillo (2002:26) que l’avaluació és la que ha d’expressar amb fets significatius que
avaluar no és sotmetre els alumnes cada cert temps a un examen per adjudicar-los una nota que els informi
del nivell assolit, sinó una actitud d’observació, de recollida de dades i d’anàlisi que permeti al professorat,
i a la resta de persones implicades en el procés, percebre com més aviat millor les capacitats dels alumnes i
les disfuncions de l’acció educativa. Aquesta avaluació, seguint Álvarez Méndez (2012:149), és la que ajuda
els estudiants a aprendre més i millor (amb més sentit, de forma reflexiva i comprensiva, en oferir-los una
informació adequada dels continguts d’aprenentatge) i la que ajuda els professors a ensenyar millor (coneixen
els obstacles a superar, estimulen, acompanyen i garanteixen la comprensió). És aquesta utilització de
l’avaluació com a estratègia per millorar i afavorir els aprenentatges la que López Pastor (2012:119) destaca
per sobre de la que simplement en certifica l’èxit o el fracàs.