Els processos de redacció de constitucions a l'Europa occidental han deixat enrere el model de postguerra tradicional i han pres una deriva deliberativa que busca una plena legitimació democràtica, a pesar que la majoria d'iniciatives constitucionals que han incorporat la ciutadania no han reeixit del tot. Per vèncer aquesta manca d'eficiència, aquest article ofereix un model normatiu per a processos constituents deliberatius. El model propossa petits fòrums de ciutadans que deliberen de forma sistemàtica i massiva amb institucions formals, comissions epistèmiques, partits polítics, dirigents públics i mitjans de comunicació de massa. També transforma la majoria dels ideals normatius cap a aquells que només poden ser regulats per normes jurídiques i evita, així, la dependència del comportament ètic dels ciutadans. Només alguns d'ells es mantenen com a recomanacions per al consens polític abans de començar una reforma constitucional. La primera part de l'article descriu aspectes generals relacionats amb els processos constituents des d'una perspectiva deliberativa, com les fortaleses i les debilitats de treballar amb petits fòrums de ciutadans, el compromís polític abans de començar i l'abast de la futura constitució. La segona part aborda el seu desplegament pràctic i el paper de cada actor, com ara el parlament o assemblea constituent, els partits polítics, els comitès científics i de control, el poder executiu, els participants i el públic general; el disseny del sistema deliberatiu i com emmarcar el debat; la deliberació massiva en petits fòrums equitatius de ciutadans i el seu lligam amb els polítics, l'opinió pública i les institucions representatives, i, finalment, la seva connexió amb les fases posteriors del procés constituent a través de la rendició de comptes.
Constitution-making in Western Europe has shifted from the traditional post-war model and taken a deliberative turn, seeking full democratic legitimation, though most constitutional initiatives incorporating ordinary citizens have not been fully successful. To overcome this lack of efficiency, this article offers a normative model for deliberative constitution-building. The model formulates citizens deliberating systematically and massively in minipublics with formal institutions, epistemocracy, political parties, officials, and mass communication. It also transforms most of the normative ideals to those that can be regulated only by legal norms, avoiding dependence on citizens' ethical behavior. Only a few of them remain as recommendations for political consensus before starting constitutional change. The first part of the article describes general issues related to constitution-building from a deliberative perspective, such as the strengths and weaknesses of minipublics, political commitment before starting, and the scope of the future constitution. The second one describes its practical deployment and the role of each actor such as the parliament or constituent assembly, political parties, scientific and monitoring committees, the executive operator, participants, and general public; the design of the deliberative system and how to frame the debate; massive deliberation in equatable minipublics and their link with politicians, public opinion, and representative institutions; and, finally their connection to posterior constitutional decision-making phases through accountability.
