Resum:
Les migracions internacionals de les últimes dècades han generat una gran transformació social, tant a nivell global com local. Les societats del segle XXI són multiculturals, cosmopolites i diverses però també desiguals, generen segregació, exclusió social i neguen qualsevol alteritat i el reconeixement de “l’altre”. La societat
multicultural és una realitat que hem de definir en tots els seus àmbits, principalment en el polític, i també com es concreta en la vida quotidiana.
Una de les qüestions fonamentals de la Universitat és la implicació i articulació
dels seus estudis amb la societat. La Universitat, centre vital de la producció de sabers i coneixements, ha d’avançar en paral·lel a la societat però també ha ser capaç de preparar als seus estudiants perquè puguin transformar-la. Totes les institucions han d’involucrar-se i en aquest sentit la Universitat juga un paper preponderant en la formació de ciutadans i ciutadanes.
La pràctica infermera es basa en l’exercici de cuidar. L’acció de cuidar és una
constant universal amb models o patrons particulars, actualment, en interacció. En
l’exercici de la professió infermera, en la relació que establim amb les persones d’orígens culturals diversos, la situació de partida és habitualment de distància y diferenciació entre “nosaltres” i els “altres”. Establim la comunicació a partir dels nostres codis culturals i de
les imatges preconstruides de “l’altre”, actuant amb desconfiança i fent en moltes
ocasions una interpretació errònia. Els estudis universitaris d’Infermeria tenen com
objectiu formar a professionals capaços de proporcionar cures holístiques a les persones
i a la comunitat. Les Escoles d’Infermeria, entre altres competències, han de formar als
seus estudiants perquè siguin capaços de conèixer la diversitat del nostre entorn social, analitzar els principals problemes socio-culturals que s’articulen en ella, integrar valors i actituds positives cap a la diferència i adoptar la pluralitat como forma de convivència i enriquiment personal