Versió catalana de l’obra publicada a la col·lecció OMADO Derecho eclesiástico positivo, a càrrec dels
Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, Punt d'Atenció als Usuaris de la Facultat de Dret.
El dret eclesiàstic de l'Estat, des d'una perspectiva positivista, és un concepte equivalent o que es desenvolupa alhora que les normes que regulen matèries que són considerades de dret eclesiàstic. Es consideren matèries de dret eclesiàstic les que comunament estudien els docents-investigadors del dret eclesiàstic. Que coincideixen, consegüentment, en l'estudi de les mateixes normes, malgrat que puguin produir-se algunes divergències per raó de mantenir-se conceptes diferents sobre aquesta disciplina o ciència jurídica. Aquestes divergències portarien a ampliar l'objecte d'estudi a altres matèries o normes, encara que també podrien reduir-lo o canviar-lo. Es podria formular la pregunta següent: Què és abans, la norma o la disciplina? Sense unes normes (dret positiu) de referència no es podria plantejar una disciplina jurídica. Però sense uns conceptes previs tampoc no es podrien agrupar certes normes per fer-les particular objecte d'estudi. Tindria sentit parlar de dret eclesiàstic de l'Estat com a branca del dret si en el dret espanyol no hi hagués un específic tractament normatiu del factor religiós present en la societat? Ja succeeix en molts països (Estats Units d'Amèrica i França, per exemple) que la circumstància de no haver-se legislat específicament sobre la llibertat religiosa i les confessions religioses produeix una absència d¿autonomia científica del dret eclesiàstic. No és aquest el cas d'Espanya o d'Itàlia. En tot cas, sent la norma la matèria primera sobre la qual treballa el científic del dret, i la màxima referència per a qui estudia i explica el dret eclesiàstic, la present obra ho té en compte i pren sempre la norma com a punt de partida per explicar el dret eclesiàstic: hi ha tant dret eclesiàstic com normes o fonts de dret eclesiàstic identificades, interpretades i aplicades.
