Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12303 - i el document relacionat http://hdl.handle.net/2445/3761
Molts estudis nacionals i internacionals relacionen els baixos nivells d'instrucció dels pares amb el "fracàs" i l'abandonament escolar dels fills. Igualment, la falta de formació de les persones joves i adultes es relaciona amb l'atur, la falta d'oportunitats, l'analfabetisme digital o l'escassa adaptació a la societat de la informació. Davant de tot això semblaria lògic concloure que és urgent l'increment de la formació de les persones joves i adultes. Alguna cosa d'això s¿està fent en el camp laboral, però poc o gens en la formació bàsica que, com el seu nom indica, ha de ser la base i el fonament sobre el qual sustentar la major part de coneixements i competències necessàries en la societat actual.
De la mateixa manera que en d'altres àmbits, existeix un pensament bastant comú i estès sobre el significat i el contingut de la formació bàsica de persones en l'edat adulta, el qual pressuposa que la formació ha de ser un calc de l'educació obligatòria amb alguns retocs organitzatius. Els autors d'aquest text, professors universitaris, tècnics de l'administració educativa i professors de centres de persones adultes, parteixen d'aquest imaginari social per a confrontar-lo de manera divulgativa amb les teories pedagògiques i psicològiques modernes i treure conseqüències organitzatives, crítiques amb moltes de les pràctiques administratives actuals.
